Hola,
soc l'Oriol.

Ser d'un poble petit, envoltat de muntanya, t'ensenya una manera de fer: espavilar-te, no esperar que et donin res fet i buscar-te la vida quan toca. Suposo que d'aquí em ve el caràcter, i és una cosa que no canviaria per res.

Sempre he estat un cul inquiet. M'agrada muntar coses, tirar projectes endavant, estar liat amb mil temes a la vegada. Necessito tenir alguna cosa entre mans; quedar-me quiet no va amb mi. Deu ser per això que els negocis em van atrapar tan aviat: la idea de partir de zero i construir alguna cosa que abans no hi era m'ha fascinat des de sempre.

La majoria del que sé no me l'ha ensenyat ningú. Ho he anat aprenent a la meva manera, provant, equivocant-me i tornant-hi fins que allò rutllava. M'agrada entendre com funcionen les coses per dins, no quedar-me a la superfície. Si una cosa m'enganxa, no la deixo fins que l'entenc, i quan em poso amb un problema no paro fins a resoldre'l. No en sé, de fer-ho d'una altra manera.

Però no tot és feina, ni de bon tros. El que de veritat m'omple és bastant senzill: la natura, l'esport, sortir a la muntanya i, sobretot, la gent. Soc molt de relacionar-me, d'estar amb els meus, d'ajudar quan puc. Amb el temps m'he adonat que al final tot va d'això: de persones, de tracte, de com fas sentir els altres. I m'agrada fer les coses de cara, dient el que penso, sense embuts ni mitges tintes.

«Al final, tot va d'això: de persones.»

I la feina va molt amb com soc. Els negocis m'apassionen des de fa temps, i quan va aparèixer la intel·ligència artificial em va enganxar de seguida: hi vaig veure una eina brutal per treure molt més del que ja tens. Des d'aleshores no ho he deixat, i cada dia n'aprenc alguna cosa nova. Suposo que és la mateixa curiositat de sempre, ara amb una eina nova entre mans.

I fins aquí, una mica de qui soc. Si connectes amb aquesta manera de veure les coses, encantat de conèixer-nos.